dimecres, 3 de novembre del 2010

I aquest blog es pregunta...

Què en serà de mi, quan aquesta trobi el seu lloc a la vida? Quan no necessiti expressar desesperadament tots els desconcerts que es troben al seu pit? Quan per fi un somriure descansi al seus llavis, sense fer-los tremolar nerviosament?

Potser no he de preocupar-me, hi ha qui ha nascut per no estar mai content amb el que té, per somiar despert més allà del que és imaginable.

dijous, 14 d’octubre del 2010

Un anhel

Tota la vida, l'únic que sempre he volgut era ser bonica. Així doncs, no es estrany que em conquistéssis amb aquesta sola paraula.

divendres, 24 de setembre del 2010

Un vaixell

Tant de bo tornés a somiar amb el vaixell que travessava la ciutat, però aquesta vegada no es preocupés per on sería la propera parada.

dimecres, 8 de setembre del 2010

La tardor

L'arribada de la tardor no acostuma a dur res de bo, com a molt la il·lusió de canviar la samarreta per un jersei de punt.
L'arribada de la tardor no acostuma  a dur res de bo, tret de les noves parelles, que aprofiten l'aire fresc per acaronar-se, mentre d'altres intenten fer com si no res.

divendres, 13 d’agost del 2010

Totes

Totes les cançons diuen el mateix, i es sintonitzen amb el seu estómac, i dominen la seva imaginació.
Totes les nits porten als mateixos somnis, i als mateixos despertars, una vegada i una altra.
Tots els dies tenen un petit buit, totes les nits tenen un farcit de pega.

És hora d'anar a dormir, per fi.

dijous, 12 d’agost del 2010

amfitriona

Cada nit dormen dues papallones en una de les plantes del balcó, i se sent com la mestressa del millor alberg de la ciutat.

Ulls clucs

A les palpentes, amb els ulls clucs, sense mirar al front, amb l'alè entretallat per bandera, avançava qui sap si endavant o enrera.
I no es pot dir que no importés, pero el principal és avançar, i ara duia una estona sense moure's, pensant bestieses, somiant impossibles, imaginant coses prohibides... Atrapada per tanta sensatesa i sinceritat, necessitava abandonar-se a l'únic món on tot li era permès: el dels somnis.
Somiava amb l'un i amb l'altre, és normal això? Uns quants anys de fidelitat absoluta es veien una mica esquerdats per una petita infidelitat imaginada... una... o dues. "T'imagines les dues alhora?" Se li posà la pell de gallina només de pensar-ho. S'està tornant bruta? Són normals tots aquests instints? Serà la calor o és que s'ha acabat ser feliç amb el que hi havia...
La primera fantasia vé de la mà d'una foto, ja podia no haver-se-la trobat, però ara ja és tard, l'ha vista... i l'ha mirada tant que té por que se li noti, que la dugui impresa a les retines, que sigui obvi que hi ha un abans i un després d'aquesta visió. Inclús es pregunta si la foto és allà expressament per ella, algú ha volgut provocar-li aquest desgavell d'emocions? Ara es planteja si seria possible una petita relació furtiva, uns minuts, un parell d'hores, vint segons... el just per tocar i llepar, només una mica, treure's de sobre la curiositat que li pesa sobre l'espatlla, o més aviat dins l'estómac. Quin perill, la possibilitat de deixar-se portar.

La segona fantasia vé de lluny, de molt lluny, encara no era ni major d'edat quan el va conèixer, i ara, quan ja fa una dècada que és legalment adulta, encara no l'ha oblidat.
Podria trobar-se'l al metro, passejant pel centre, mirant discos en alguna botiga... com tantes altres vegades ja se l'ha trobat, petits encontres sobtats que han fet que 16 anys no fóssin res, i l'oblit no trobés cabuda. Ara, amb el seu llibre a les mans, sent que per primera vegada en tot aquest temps tenen un nexe d'unió, ell ha publicat i ella ha comprat, i aquest ja és un vincle. Va ser a punt d'anar a veure'l signant exemplars, sense dir-li res, és clar, ella seria lluny i ell, ocupat amb la seva tasca, ni la veuria... o potser sí que se li podria acostar, demanar-li una signatura i veure si ell la mirava amb ulls de reconeixença o simplement l'enllestia sense massa atenció, com a qualsevol altre. Però no va fer res, perque el teixit que separa els somnis de la realitat és fi, i a l'altra banda pot ser que només hi hagi un abisme. A més, ella nerviosa no és res, un cabdell d'emocions que en qualsevol moment pot començar a desfilar-se.

Segueix somiant, perquè somiar és tan fàcil, no cal ni tancar els ulls, la realitat és a hores llum i ara mateix no té perquè prendre cap decisió.