dimecres, 3 de novembre del 2010

I aquest blog es pregunta...

Què en serà de mi, quan aquesta trobi el seu lloc a la vida? Quan no necessiti expressar desesperadament tots els desconcerts que es troben al seu pit? Quan per fi un somriure descansi al seus llavis, sense fer-los tremolar nerviosament?

Potser no he de preocupar-me, hi ha qui ha nascut per no estar mai content amb el que té, per somiar despert més allà del que és imaginable.