"He estat enamorada de tu gairebé tota la meva vida". Bé, és una mica exagerat, una mica de literatura... enamorada enamorada potser no, però la meva relació d'amor envers ell ha estat la més llarga de totes les que he tingut.
¿Què et passaria pel cap si algú et digués això? Algú que vas conèixer fa anys, a qui vas saludar un parell de cops, ni el més mínim record d'aquella persona, però un bon dia, passada més d'una dècada, resulta que no ha deixat de pensar mai en tu, ha guardat una foto vella per la que ni tu recordes haver possat, té càlids records d'aquella dessuadora gris que duies quan eres adolescent i fa tant que va anar a parar les escombreries, o a un contenidor de Càritas. I ara ja et fas gran, ja fa temps que en tens més de trenta, portes una altra mena de roba, tot és diferent...
És difícil posar-se en la situació, però deu ser bonic que algú t'hagi tingut al cap durant dies i mesos i anys... i així sense saber-ho l'hagis acompanyat tota la vida, perquè sí.
Si algun dia en tingués ocasió, crec que seria un regal fer-li saber. Es clar que seria el punt final inevitable.
