He estat enamorada de tu gairebé tota la meva vida

"He estat enamorada de tu gairebé tota la meva vida". Bé, és una mica exagerat, una mica de literatura... enamorada enamorada potser no, però la meva relació d'amor envers ell ha estat la més llarga de totes les que he tingut.
¿Què et passaria pel cap si algú et digués això? Algú que vas conèixer fa anys, a qui vas saludar un parell de cops, ni el més mínim record d'aquella persona, però un bon dia, passada més d'una dècada, resulta que no ha deixat de pensar mai en tu, ha guardat una foto vella per la que ni tu recordes haver possat, té càlids records d'aquella dessuadora gris que duies quan eres adolescent i fa tant que va anar a parar les escombreries, o a un contenidor de Càritas. I ara ja et fas gran, ja fa temps que en tens més de trenta, portes una altra mena de roba, tot és diferent...
És difícil posar-se en la situació, però deu ser bonic que algú t'hagi tingut al cap durant dies i mesos i anys... i així sense saber-ho l'hagis acompanyat tota la vida, perquè sí.
Si algun dia en tingués ocasió, crec que seria un regal fer-li saber. Es clar que seria el punt final inevitable.

I aquest blog es pregunta...

Què en serà de mi, quan aquesta trobi el seu lloc a la vida? Quan no necessiti expressar desesperadament tots els desconcerts que es troben al seu pit? Quan per fi un somriure descansi al seus llavis, sense fer-los tremolar nerviosament?

Potser no he de preocupar-me, hi ha qui ha nascut per no estar mai content amb el que té, per somiar despert més allà del que és imaginable.

Un anhel

Tota la vida, l'únic que sempre he volgut era ser bonica. Així doncs, no es estrany que em conquistéssis amb aquesta sola paraula.

Un vaixell

Tant de bo tornés a somiar amb el vaixell que travessava la ciutat, però aquesta vegada no es preocupés per on sería la propera parada.

La tardor

L'arribada de la tardor no acostuma a dur res de bo, com a molt la il·lusió de canviar la samarreta per un jersei de punt.
L'arribada de la tardor no acostuma  a dur res de bo, tret de les noves parelles, que aprofiten l'aire fresc per acaronar-se, mentre d'altres intenten fer com si no res.

Totes

Totes les cançons diuen el mateix, i es sintonitzen amb el seu estómac, i dominen la seva imaginació.
Totes les nits porten als mateixos somnis, i als mateixos despertars, una vegada i una altra.
Tots els dies tenen un petit buit, totes les nits tenen un farcit de pega.

És hora d'anar a dormir, per fi.

amfitriona

Cada nit dormen dues papallones en una de les plantes del balcó, i se sent com la mestressa del millor alberg de la ciutat.